A trenc d'alba !!!
Ja tinc el meu BLOG.
Podria dir que sóc aspirant a BLOGGERA... Temps enrere vaig trobar aquesta definició a la xarxa i em va agradar, perquè s'ajustava al que jo pensava. Aquí us la deixo: "Ser blogger es ser apasionado por algo y haber encontrado la herramienta a medida para contar sobre esa pasión. Ser blogger es tener un medio de comunicar que es inmediato, amplio, con posibilidades de moldear la comunicación según nuestro gusto y la necesidad propia y ajena".
Entenc que pot haver diferents interpretacions, però aquesta és també la meva.
També us haig de dir que una de les meves expressions preferides, que seguiré fil per randa, i procuraré tenir present abans de començar qualsevol projecte, és aquesta: "NO TINC CAP INTENCIÓ DE SER PERFECTE I M'AGRADEN LES IMPERFECCIONS". També tindré en compte aquesta: "NO MISTAKE" (no hi ha errades, tot és vàlid). La va dir una profe i em va agradar molt i me l'aplico sempre. M'ajuda a tirar endavant amb les meves idees, encara que siguin ximpleries, bogeries, disbarats,... Ja sé que és agossarat, però és divertit trencar esquemes i no seguir les pautes donades. Us atreviu?
Com va ser tot això?... Fa temps que m'ho plantejava.
Primer volia fer una WEB i preguntant als entesos em van aconsellar que era molt més fàcil fer un blog. No els vaig escoltar, la veritat és que sóc molt tossuda i quan tinc una idea feta se'm fa molt difícil canviar-la.
Per què volia fer una WEB?
Doncs volia mostrar tot el que feia. Com si fos una exposició. Havia de ser força estàtica i anar ampliant a mesura que avançés amb els projectes fets.
Com ho faria?
Buscant i buscant, .... a la xarxa, és clar, ( no podia ser d'un altra manera, jajaja) hi vaig trobar uns tutorials que em van semblar excepcionals i me'ls vaig començar a mirar, vàries vegades.
I que complicat, llarg i feixuc semblava tot plegat!!!
No volia reconèixer-ho però veia força difícil que jo, sola, pogués avançar, tenint en compte que no tenia la intenció de dedicar-hi moltes hores per entendre com funcionava.
I llavors vaig tenir una idea: "Li preguntaria a la meva estimada neboda Cèlia". Li vaig enviar un whatsap i va respondre que sí, sense dubtar. Ella té un blog i juventut, una barreja perfecte.
Em posaria les piles i aniriem al grà, que és el que m'agrada
.
I així va començar tot. Estic tant contenta!!!!
El nom fa molt temps que el tenia pensat, fins i tot abans de creure que posaria en marxa el blog.
Per què es diu "stripScrap"?
Aquest nom és el que vaig utilitzar per designar una de les primeres tècniques que vaig aprendre en aquest món de l'Scrap i que més he utilitzat.
Consisteix en estripar papers,, tintar i enganxar. És molt senzill, però hi ha tantes i tantes possibilitats que és força sorprenent el resultat. Sempre és únic i irrepetible.
I si no mireu aquests ...
Desitjo que us agradi el blog, us ajudi en alguna idea, us animi a avançar en aquest món de l'Scrap i si voleu fer algun comentari en alguna de les meves entrades, estaré atenta per respondre a qualsevol pregunta, aclariment o sugerència.
És un plaer compartir aquesta història de felicitat a l'entorn de l'Scrap amb vosaltres.
I a partir d'avui i fins no se sap quan us acompanyaran tot un seguit de LLETRES i IMATGES, construïnt un relat entrellaçat de present i passat alhora.
BENVINGUTS!!!
