Tal com us vaig dir en una entrada anterior les maquetes no eren el meu fort, però mica en mica vaig veure la necessitat de tenir-ne unes quantes. El cert és que quan a algú li interessa encarregar-me algun treball o fer un taller amb mi, tenir-ne unes quantes a mà ajuda molt.
Abans de continuar, us vull explicar qué és per a mi UNA MAQUETA: És una estructura feta, però sense personalitzar. És a dir, no hi ha ni fotos ni journaling. Si amb posterioritat aquesta maqueta la vull utilitzar només em cal omplir-la. És cert que, a vegades, projectes del tot acabats també em serveixen com maquetes.
La que us ensenyaré avui, la tenia feta en paper desde feia molt temps i la idea la vaig compartir amb la Susi, en una de les nostres trobades creatives. I, com sempre, em va quedar en la llista de totes les coses pendents, que n'eren moltes. Eiii, mica en mica ho vaig fent tot, jajaja.
Ara, també us haig de dir que vaig afegint coses noves. Per tant, no sé si aquesta llista s'acabarà algun dia... Ja veieu, és un no parar.
En aquesta ocasió, l'he anomenat "ÀLBUM MÒBIL", doncs es pot desmuntar. A veure com ho veieu...
Tapa i contraportada enquadernades,
Les dues tanques són nussos corredissos.
I la base de l'àlbum de color verd, a on han d'anar les fotos i el journaling, va insertada en els marcs de cartolina negre.
Queda diferent!!! Us agrada?
No obstant, us haig de dir que aquesta és la segona que vaig fer. Per què?...
doncs perque la primera que havia fet, al final es va convertir en un regal i així va quedar...
Com podeu veure, he posat la foto de l'embolcall, bossa de feltre.
Vaig posar-li un títol més adient per la persona a qui anava dirigit el regal. Es deia "MANS D'ARTISTA".
La tanca és amb botó.
Paper metalitzat per les lletres...
Detalls i més detalls.
Molt bé, ara ja podeu comparar la maqueta (primer grup de fotos) i el regal (segon grup de fotos).
Canvia molt, oi?
Tot és personalitzar el projecte i SEMPRE queda original i irrepetible. EMOCIONS A DOJO!!!
Animeu-vos. Podeu fer qualsevol cosa si us ho proposeu.
I va arribar una nou any i una nova fira CREATIVA...
Aquesta vegada ens vàrem apuntar a un taller fet per la Lisa Mitchell i, com sempre, es tractava de conèixer noves tècniques, utilitzant nous materials. No obstant, sabíem que hi hauria molta pressió, perquè l'espai acostumava a ser molt escàs i hi havia massa gent al voltant que ens dificultava sovint la concentració en la feina. I a més a més els nervis de voler fer-ho bé i estar a l'alçada de les circunstàncies.
Però, sabeu qué?, estàvem SUPER EMOCIONADES. I així vàrem començar el taller. Les tres estàvem a punt: la Carol, la Susi, i jo mateixa.
El projecte que proposava la nostra profe era "True HOME spirit", fent referència al temps nadalenc. Temps de trobades familiars i per aquest motiu hi ha un veritable esperit d'estimació amb tota la família reunida a casa, llar familiar.
I l'eina que vàrem veure per primera vegada era la "Ranger Melting Pot". Així com treballar amb "Cera d'abella i l'UTEE (polvos d'embossing gruixuts).
Aquí us deixo algunes fotos, a veure si us agraden. Començo amb els detalls i acabo amb el projecte sencer.
I ara a esperar les festes NADALENQUES!!!
Tot arriba. Aneu pensant qué podeu fer, doncs el temps passa ràpid.
En aquesta ocasió, us posaré un projecte que he fet recentment. Està relacionat amb el COR, doncs crec que tota la nostra vida gira al seu entorn. La idea l'he tret d'una revista francesa que vaig descobrir per primera vegada a la fira CREATIVA. I es diu CARNET'SCRAP. Aquí us el deixo en tres passos:
En aquest projecte és del tot imprescindible que entenguem els elements que en formen part i per això us deixo l'explicació en francés, tal com s'exposava en el treball original, fet per una noia que es diu Peggy, la creadora.
La mécanique du Coeur:
*Sur le côté du coeurune vis
papillon est posée… peut-être parce qu’il serait bon parfois de pouvoir
remonter le temps !
*Un manomètre, pour mesurer la pression exercée sur notre cœur selon les différents
sentiments que l’on ressent, nos états d’âme, nos émotions, notre adrénaline…
*Une paire de ciseaux pour couper les morceaux de notre vie dont on ne veut
plus…
*Des plumes et une aile, qui représentent tous ceux qu’on aime mais qui ont
des ailes dans le dos…
*Des canettes de machine à coudre, parce que la roue tourne !
*Des engrenages… car dans la vie tout s’imbrique, tout s’enchaine…
*Un capteur de rêves pur que tous les rêves qui nous tiennent a cœur se
réalisent…
*Une horloge… pour le temps qui court… qui nous est précieux. Ne l’oubliez
pas, profitez-en, il peut être très court, on ne sait pas quand tout ça peut
s’arrêter…
*Des fleurs… pour leur parfum qui nous embaume, qui éveille nos sens, qui
nous donne du baume au cœur, ou qu’on offre en toutes circonstances à ceux
qu’on aime…
*Une clé pour ouvrir notre cœur. Peu de gens la possède, juste ceux en qui
nous avons confiance… Nos sentiments qui vont, qui viennent, en amour ou en
amitié. Il suffit parfois de peu, pour tout envoyer valser… Et refermer notre
cœur à double-tour…
*Unes ampoules pour toutes les idées que nous avons en tête…
*Des dés, des dominos, parce que la vie est parfois un jeu de hasard…
*Une petite plaque « Hand Made » pour rappeler que notre cœur est
« Fait-main », qu’il est façonné par nous-même, par les autres, par
nos douleurs, nos démons et nos bonheurs. C’est tout cela qui nous construit et
nous rend plus fort chaque jour…
*Une petite araignée pour les démons qui nous hantent… et sont vite balayés
par les petits bonheurs du quotidien nous font du bien. Une odeur, une fleur,
un bisou, un appel, un enfant, un sourire… Un rayon de soleil est toujours au
coin de la rue, il faut juste parvenir à le voir.
*Des plumes de stylos parce que tout est déjà écrit… Et terminer en déposant un joli papillonen métal sur le haut du coeur: pour "les papillons qu'on a dans le ventre" quand notre coeur s'emballe...
Ne jamais baisser les bras, toujours relever la tête et avancer… C’est ma
devise depuis bien longtemps !
Una de les coses que es diu, i comparteixo, és que el nostre cor està fet a mà per nosaltres, conformat per tot el que ens passa (alegries, tristeses, dolors...) que ens deixa emprenta. Per tant, podem dir que cadascú anem construïnt el nostre camí particular i estimem a la nostra manera i això és el que també pretén transmetre al cantant WILLIE NELSON en aquesta cançó. I com he trobat que estava relacionat el projecte amb la cançó, doncs aquí la teniu. Aquesta bonica melodia té la particularitat que el meu estimat Jaume me la volia posar en la meva estrena del BLOG amb el seu comentari. Ja veieu, jo m`he avançat... Aquí us la deixo. Desitjo que en gaudiu escoltant-la. Les coses del COR sempre són importants i, per tant, cal coneixe'l A FONS, doncs la nostra manera d'estimar i percebre tot el que ens envolta és molt particular i únic. I que m'en dieu vosaltres del vostre cor, el coneixeu bé?
I va arribar una nova proposta per fer un taller, en aquesta ocasió era fer NADALES.
Tot va començar un any abans. Us ho explico...
La meva mare em va encarregar unes targetes per posar a la taula el dia 1 de gener, moment en què ens reuniem tota la família i volia decorar l'espai amb certa originalitat.
En aquesta targeta hi havia una finestra i a través d'ella es veia un Papa Noel.
La idea havia sorgit en una de les fabuloses trobades amb la Susi (una de les moltes CROPS que hem realitzat juntes, plenes de creativitat) i la meva mare quan la va veure li va agradar molt. Tot va ser secret fins al final i això ens feia molta il·lusió.
I així va quedar...
Quan la meva germana Lurdes les va veure, li van fascinar i em va dir que per les properes festes nadalenques volia fer un taller amb mí, el tema és clar havíen de ser les nadales...
El temps va passar, el mes de desembre ja estava a punt d'arribar i va ser el moment de presentar la meva proposta pel taller . En aquesta ocasió, vaig triar "L'ARBRE 3D".
I sabeu qué?... Aquest projecte el vam iniciar amb la Susi. Bé, més aviat va ser ella que em va ensenyar a mi l'estructura i jo vaig completar-la a la meva manera. I li vaig mostrar la maqueta a la Lurdes i li va encantar...
A partir d'aquí, varem fer el taller i ens va ocupar vàries sessions. Al final, vàrem fer 12 de targetes i van ser molt laborioses, però van quedar xulíssimes. I si no mireu-les...
I, després em vaig animar jo i en vaig començar a fer per a regalar a totes les persones més properes a mí. Unes imatges per corroborar-ho...
Ja veieu, ARBRES i més ARBRES, però són molt bonics. Voleu probar de fer-ne algun?
I quina sort!!!
De nou el meu company de feina em feia un encàrrec.
QUINA SATISFACCIÓ! Tornava a confiar amb mí. Això era un ÈXIT.
En aquesta ocasió, era per el seu oncle i molt bon amic. Als dos els hi agradava navegar i ell disposava d'unes fotos navegant amb els seus fills.
El tema em va fer molta il·lusió perquè era mariner i jo que he viscut sempre a vora el mar em vaig sentir molt identificada.
Era qüestió de començar el meu projecte. Primer pensar en l'estructura i a partir de les fotos, quantitat i mesura, també decidir si havia de ser molt gran o no.
I al final vaig decidir-me per fer un àlbum acordió i el títol que vaig triar va ser: " UN PASEO. LA BAHÍA".
Com no podia ser d'un altra manera era un vaixell, per una banda amb tonalitat blava i per l'altra amb tonalitat verda.
Dos elements molt importants EL TIMÓ i L'ÀNCORA.
I la tècnica "stripscrap"
per decorar el vaixell...
La "quilla" del vaixell a dues bandes...
Els bots "salvavides" en construcció...
Les tags simulaven les finestres dels camarots i, per tant, tenien forma d'ull de bou. Cada una d'elles era un desplegable i quan s'obria es veien les fotos que per darrere tenien un "salvavides" amb xarxa.
Ara, com quedava tan ple i no es podia tancar del tot l'àlbum, les tags de les butxaques de darrere les vaig posar en una capsa a part, que vaig titular "CAMAROTS DE RESERVA"
I ja muntant el VAIXELL perquè pugui navegar... La incògnita és saber quins mars surcarem.
És una veritable aventura.
Per últim, què us sembla triar un destí BONIC. Podeu NAVEGAR a qualsevol lloc que desitgeu. ANIMEU-VOS!!!
