Capseta de CINTES

I aquest va ser un obsequi MOLT ORIGINAL!!! Eren quatre pètals que s'obrien i apareixien les 7 targetes amb foto i, també,  els comentaris més bonics que em van emocionar. Era el 2012 i, per tant un aniversari més. GRÀCIES a tots i totes. En aquesta ocasió, la gran artista va ser la Neus -ets GENIAL- i em va encantar el projecte. Ja saps que de tú aprenc molt.
I aquí us deixo algunes fotos...

I obrim...

I a dins...

Oooooh!!!
Va ser PRECIÓS!!!
Un detall INOBLIDABLE.
Qué n'opineu?

Qui vol UNA LLIBRETA?

Sempre fa il·lusió estrenar alguna llibreta, però en aquesta ocasió en podia aconseguir dues de cop i per això em vaig apuntar al taller que feia l'Àurea a la seva botiga CROMATISMES.
Però el més bo era que les llibretes eren l'excusa per utilitzar la mini enquadernadora que jo també tenia.

La primera llibreta la podíem portar a la bossa si volíem sortir i, per aquest motiu, es deia "DIA A DIA" Hi havia diferents apartats:
- Notes
- Idees
- Botigues maques
- Bars i restaurants interessants.

                  

I quan l'ompliria?
Vaig pensar que havia de posar-hi alguna cosa i així estrenar-la.
Em vaig decidir per l'últim apartat i vaig triar llocs per anar a prendre un VERMUT, típics de Barcelona. Un exemple...

La segona llibreta l'havíem d'enquadernar amb roba, tant la tapa com la contraportada.
Aquesta també em va agradar molt. El què va dir l'Âurea sobre l'ús que li podíem fer em va entusiasmar. Us explico:
Ens va facilitar un fragment del llibre "El món groc" d'Albert Espinosa. En ell, l'autor deia:
                                " Quan estàs malalt,
                                   es fa un control de la teva vida i
                                   se n'escriu un historial mèdic.
                                   Quan vius,
                                   n'hauries de tenir un altre. UN HISTORIAL VITAL."
Em va encantar la idea d'utilitzar la llibreta per escriure aquest segon historial.
I aquí està...

 I per poder escriure les primeres idees vaig decidir tenir unes plantilles en blanc, que vaig aprendre en un altre taller i que havia d'anar omplint...

I ara ja ho tenim tot perquè ens vingui la inspiració....

- un full per recollir dades i

- una llibreta per organitzar totes les idees que us vagin sorgint.

A veure com us va?

Segur que MOLT BÉ!!!

"PINZELLADES"

S'acostava un nou aniversari, però aquest era un xic més especial, doncs els ANYS eren 50. O per dir-ho d'una manera més contundent: "MIG SEGLE".
Havia de ser diferent, SÍ o SÍ. Abans ho havia estat el de la Núria, la meva germana gran, després ho havia estat el de la Montse, la meva segona germana, i ara quedava el de la meva germana petita, la Lurdes.
Us haig de dir que tots els preparatius SEMPRE són fantàstics. És la primera fase, però és el moment de la creació de qualsevol projecte, que va canviant i transformant-se fins l'últim dia.
I així va ser l'inici de la construcció d'aquest regal...
Era qüestió de recollir fotos. Totes les que poguéssim. I calia reflectir també els aspectes que havien estat més importants i destacables d'aquests 50 anys.

Eren tantes les idees que van anar sorgint durant el procés, que es va complicar cada vegada més i, finalment, es va convertir en una COL·LECCIÓ. Però el més bó era que quan va arribar el gran dia no estava tot ennllestit. Aiggg!!!
Què podia fer?... Pensant i pensant vaig acabar decidint que podia ser una entrega per fascicles.
Tot va quedar detallat en un TRÍPTIC i en cada fascicle que se li aniria entregant periòdicament hi hauria un pinzell. I aquesta va ser la raó per dir-li a aquesta col·lecció PINZELLADES. Eiii, els pinzells SÍ que estaven tots preparats...
I el més important LA QUIOSQUERA també. I qui era? ... Doncs la meva mare. SÍ. Ella seria la que entregaria els fascicles rebuts de l'editorial a canvi de l'entrega del cupó corresponent.

Va arribar el dia de la celebració i tot es va fer, segons el què estava previst, en el següent ordre:
Primer va ser "EL TRÍPTIC de la COL·LECCIÓ...

Segon, van ser "ELS CUPONS". En total, eren 12. Aquests s'havíen d'entregar a l'editorial, a través de la quiosquera, a la recepció dels fascicles.

 I tercer, van ser "ELS QUATRE PRIMERS FASCICLES"... Eiii, en les següents fotos encara faltava el journaling. Els títols eren:
- "Papes"
- "Rinxols"
- "Les 4 germanes" i
- "Els meus estimats nens i nenes"

 I els fascicles tancats quedaven així...

 I va continuar la col·lecció.... Ja us aniré posant fotos dels fascicles.
Però, és clar, l'entrega de la col·lecció sense comptar prèviament en una EDITORIAL era molt difícil de fer-ho possible.
I aquí la idea la va buscar la meva germana Montse. Ella buscava i buscava idees, també pel journaling del tríptic i dels fascicles. Finalment, vàrem triar aquest LOGO...

I la presentació del regal, va ser de la meva germana Núria. És una entesa en aquestes situacions, davant d'un públic que estava molt atent i, cal a dir que ho va fer GENIAL!!!

Gràcies a TOTES: mama, Núria i Montse. La vostra col·laboració ha fet possible el treball final. 

Ara us toca a vosaltres fer una col·lecció, doncs aquesta és la idea: Fer algun projecte en diferents terminis d'entrega. I també heu de pensar en una editorial i un quiosquer o quiosquera per a la recepció dels enviaments, jajaja.

Quina idea us ve a la ment? ... Segur que és encertada.

ENDAVANT!!!

"Decoupage". Una tècnica mil·lenària

I de nou va arribar el dia que anàvem a la FIRA i, com sempre, estàvem molt il·lusionades.

Era el mes de maig del 2011 i ens vàrem programar què faríem minut a minut...
Aquesta vegada hi podíem anar les quatre: la Carol, la Auba, la Susi i jo. Ho havíem de celebrar i així va ser com vàrem pensar amb una gran SOORPRESA!!!
Primer anàvem al Creativa i feiem les compres i després venien a casa i entre la Susi i jo havíem preparat un taller amb METALL.
Tot fantàstic!!!

I qué va passar?... Doncs que la Susi ens va obsequiar a cadascuna de nosaltres amb un pot de vidre, aplicant la tècnica del DECOUPAGE .
QUÉ BONIC!!!
Sempre era una emoció rere un altre. Els materials molt assequibles: Paper, roba, civella.i pot de vidre. Qué original!!!  I aquí el teniu...

I com podeu comprendre està en un lloc privilegiat: A sobre de la tauleta d'inspiració i ja plens de llapis. Sembla que així la creativitat flueix més ràpidament, jajaja.

Aquesta técnica m'encanta. i més després de saber que ja es feia servir a l'edat mitjana.

Què podia fer?  Quantes idees em venien a la ment...

I, després de molt pensar, ho vaig aplicar temps més tard per recuperar una taula que tenia a la cuina.



Vaig agafar papers i els vaig trencar, alguns fulls decorats i alguns fulls de seda llisos. Els colors eren blanc i negre, com el marbre de la cuina.
Després vaig agafar botons i puntilla. I ja està.

Quantts nervis!!!
No sabia com quedaria, però m'hi vaig llençar.

El següent pas va ser anar al vidrier per demanar un vidre gruixut i protegir tot el treball realitzat.
I així va quedar...

Al final, em va agradar molt com va quedar la taula.
Segur que vosaltres podeu utilitzar aquesta tècnica per alguna cosa diferent.
La veritat que sempre és sorprenent el resultat.
Animeu-vos.

"Puntades d'AMOR"

Revisant propostes de nous projectes en la meva revista preferida "CARNETS DE SCRAP"-ja sabeu un magazine francés, amb moltes idees novedoses i plenes de creativitat-, vaig trobar un nou àlbum, que tant a la Susi com a mi mateixa,  ens va entusiasmar.

Es tractava d'un àlbum fet amb roba, peces de ganxet, filferro, arpillera, botons, pàgines de llibres vells.. i unes quantes coses més. I així ens vàrem animar i vàrem començar a confeccionar-lo. I, també us dic, que es va allargar en el temps, perquè se sap sempre quan comencem però no quan acabem, jajaja. Com a dada informativa, aquest àlbum el vàrem començar el 2015 i l'he acabat el 2018. Bé no del tot, doncs manca el journaling.

La veritat que la decoració ha estat laboriosa, però ha valgut la pena.  A mi m'agrada i vosaltres què en penseu?

Com és estil "VINTAGE" he pensat que les fotos més adients podrien ser en blanc i negre i, també, de color sèpia, ja que fan referència a un temps passat. I aquí us les deixo:

El títol, utilitzant el filferro, és en anglés: LOVE (davant) i FOREVER (darrere). I ara només cal posar-hi les fotos... i el journaling... i poc més.

I quan l'obrim com si fos un llibre, queda així...

Però voleu que us digui una cosa, les fotos ja les tinc triades i, per fi, he decidit posar-les...

Fixeu-vos que el títol diu PUNTADES...!!! per això només és un inici i, per tant una part de les persones que més m'estimo...
I així els primers són els pares i les meves germanes... Tot és decidir-se. Ja veieu que el projecte és simplement una excusa per escollir unes fotos que expressin MOMENTS INOBLIDABLES.
Ara us toca a vosaltres triar...
Quin projecte farieu? i
Quines fotos triarieu?

I quan comenceu?
ÀNIM!!!