I quan no hi ha màgia?
SEMPRE hi ha màgia, Hi ha moments inoblidables pel què fem, veiem, aconseguim, experimentem, sentim ... i, per tant, volem recordar-ho.
Avui us ensenyo una targeta ESPECIAL!!! per a un amic estimat. Li vaig posar de nom: "Màgics moments" i, simplement, hi havia, per una banda, les paraules triades -dedicatòries- i per l'altre, una imatge mig amagada.
I l'embolcall no hi podia faltar...
I la targeta oberta...
"
A l'esquerra es veuen les dedicatòries, lligades amb cinta i vaig posar "PARAULES BONIQUES 2014"
A la dreta, hi ha una imatge mig amagada i vaig posar "IMATGES TENDRES 2008"
És una TAG doblegada per la meitat. La part de sobre és acetato i en ella està impresa la foto només en blanc i negre. La part de sota és la foto impresa en color. Tot és qüestió de col·locar-ho de manera que quan estiris la tag cap a dalt, desaparegui la foto en blanc i negre i aparegui la foto en color. És molt MÀGIC!!!
Volia inspirar-me, per trobar un model de "targeta d'INVITACIÓ" super especial. Era per a una ocasió única: la meva jubilació.
Ja ho tenia decidit, volia convidar a TOTHOM, tots els que havien format part de la meva vida professional, i volia preparar una trobada FANTÀSTICA i el més bo era que els meus futurs convidats encara no ho sabien.
Seria una gran SORPRESA!!!
Vaig començar a mirar i vaig agafar algunes idees, sobretot d' una de les meves revistes d'Scrap més apreciades i m'hi vaig llençar. Ja tenia decidit el dia de la festa, seria el dia 21 de juny . QUINA IL·LUSIÓ!!!
Calia fer-ho el més aviat possible, perquè havien d'estar enllestides a temps de poder-les entregar.
I aixì que vaig intentar aconseguir tots els materials necessaris: cartolina, pàgina de llibre vell, arpillera, tags, puntilla, botons, llana, roba, cinta, vetllut adhesiu, dymo i més cosetes... Segur que em deixo alguna cosa, però crec que amb les imatges us fareu una idea. I així van quedar enllestides...
Unes quantes...72 en total.
El primer pas va ser preparar l'estructura, base de la targeta:
Com veieu s'havia de doblegar la cartolina, preparar la pàgina del llibre vell, enganxar-lo i tintant després.
El segon pas era preparar les TAGS que anirien a l'exterior de la targeta... fetes en sèrie, és clar, jajaja
Com heu vist, es fan servir diferents tintes d'alcohol per donar color a la tag i després es tinten. A continuació es preparen els trossos de paper tintats, l'arpillera i la punta i es cus amb la màquina de cosir, tot a sobre de la tag. A continuació es cusen a mà els botons i ja està a punt per enganxar-les, en cinta de doble cara, a la part de davant de la targeta.
El tercer pas va ser preparar la part interior de la targeta...
I a dins, he posat un tros de roba, de paper tintat i cinta, a les dues bandes. A. l centre dos trossos de cartolina a banda i banda i la llana posada com si fos una xarxa. Al final es monta.
Aquí en teniu un dels models fets:
I, continuant amb l'interior, quedaven els marcs de vetllut adhesiu i el text triat.
Només quedaven els petits detalls: el nom, el títol i l'etiqueta. I tot ENLLESTIT!!!
I aquí tot preparat...
I les vaig entregar totes, segons el calendari que m'havia fixat.
...
I el temps s'ha complert i la festa hapassat. Fa dues nits...
Quina nit més fantàstica i inoblidable!!! GRÀCIES A TOTHOM!!! Heu estat meravellosos. Us estimo a tots i totes i us recordaré per sempre més.
Penseu que tot va començar amb una petita idea: fer una INVITACIÓ.
Qualsevol ocasió és bona per començar un nou projecte i més si és per fer un obsequi a les persones més properes a tu.
Penseu com jo?...
"Construïm la nostra història vital com si fos una casa: Ha de tenir una bona base, uns bons fonaments, perquè perduri en el temps".
I, per aquest motiu, el projecte que avui descriuré el vaig trobar fantàstic.
Tot es va iniciar en una CROP. Va ser l'any 2014. Sempre estàvem a punt per començar un nou taller i un nou projecte. En aquesta ocasió, va ser la Susi la que va aportar la idea.
Ens entusiasmàvem tant i tant que l'èxit estava assegurat. La meva estimada amiga i jo ens complementàvem a la perfecció. Erem totalment diferents, però ens respectàvem i avançàvem cada una el nostre ritme i les nostres trobades eren CREATIVES a tope.
Què bonica era la idea de fer UNA CASA!!!
La primera sessió, i em sembla recordar que l'única, ens va servir per fer l'estructura i la resta depenia de nosaltres mateixes. I va quedar "EN ESPERA"...
L'ocasió va arribar uns mesos més tard, quan l'Elisabet, una artista consolidada, que temps enrere va estar interessada amb mi perquè impartís els meus primers tallers en la seva masia, va voler donar-me una nova oportunitat. Ella, que organitzava cursos, em va fer un encàrrec per un 25 aniversari de noces i, com li va agradar aquest projecte de la casa que només li vaig explicar la idea perquè no el tenia acabat, li va encantar. QUIN PRIVILEGI!!!
I vaig aprofitar l'estructura per fer-lo.
Aquí us el presento...
L'inici de la història era el casament: la base de la casa.
La història continua, així com la construcció de la casa amb les parets interiors formant desplegables i aquí sortia la família i els amics, amb fotos i journaling.
El més sorprenent era EL SOSTRE de la casa. És la part que es construeix al final, per tant és la última etapa d'aquesta història, però la més llarga. És un àlbum. Aquí surten tots i totes, la família, els pares, els fills, els amics. En definitiva, totes les persones més estimades. Vivències i més vivències...
Potser, seria millor que ho veiessiu amb petites gravacions...
El primer seria L'EXTERIOR DE LA CASA:
El segon seria L'INTERIOR DE LA CASA:
El tercer seria EL MUNTATGE DE LA CASA:
Què us sembla?
Segur que ja teniu en el pensament fer-ne algun semblant, al vostre estil i per tant, personal i únic. Ja em direu...
Va passar temps i temps, i quatre anys més tard he tingut possibilitats de fer-ne un altre. Aquesta vegada era un encàrrec per a un 50 aniversari.i em va fer molta il·lusió fer-ne un de nou, com si fos la primera vegada.
I així va començar la primera tria: els papers scrap ... i mica en mica es va anar construïnt aquesta nova "història vital".
Només em queda posar un seguit d'imatges d'aquest segon encàrrec...
L'estructura és de cartró. Tant la base, com les parets laterals i el sostre. Així el treball tenia més solidesa..
I que consti que la part més bonica i més emotiva és a on hi ha les fotos i el journaling, que no us ensenyo perquè és la més personal i íntima.
ANIMEU-VOS!!!
Construïu la vostra pròpia casa, serà la vostra pròpia història, i segur que us queda PRECIOSA!!!
Quan comenceu?
