Sinopsi

diumenge, 26 de juliol del 2020

"LLETRA i MÚSICA"

Quants records!!!
Escoltar música amb vinils. En tinc uns quants i fer un projecte agafant com a suport un VINIL em va semblar una idea genial.
Així que vaig triar-ne un, de molts que en tinc, per portar a terme el meu projecte que el vaig anomenar "LLETRA i MÚSICA".

LLETRA per poder-hi escriure algunes paraules per a la meva estimada amiga Neus i MÚSICA per poder-hi afegir un ritme amb tocs matemàtics. I així em va quedar el projecte acabat...

Primer es tractava de triar un VINIL per poder-lo tunejar.
Després calia buscar papers d'scrap decorats i els vaig troquelar amb forma de flor per poder omplir-les amb les dedicatòries.
També vaig buscar unes cintes, 2 acetats per protegir el vinil, clips, tinta per envellir

I, per últim, volia trobar alguna relació amb les matemàtiques. Ho vaig aconseguir: es tractava de posar-li música al número PI. Com podia aconseguir que surtis en el projecte?...

Vaig tenir una idea... Vaig crear un codi QR i ho vaig deixar imprés en el treball, perquè es pogués accedir sempre que es volgués.

Així va quedar la portada sense l'acetat  i la contraportada...
Les flors de paper scrap, plegades, amb les dedicatòries i alguna flor seca...











En una de les flors plegades hi havia un codi QR...
Si s'utilitzava, podies escoltar "la melodia de PI"...
Al centre del vinil hi havia les agulles d'un rellotge, tenint com a fons el símbol de PI.
Els fulls d'acetat i el vinil units amb anelles...
Va ser molt sorprenent escoltar música amb un vinil d'una manera molt diferent, doncs era a través d'un codi QR i no utilitzant un tocadisc.

Us hi atreviu amb aquest projecte?
Queda molt bonic i  especial.
ANIMEU-VOS!!!


diumenge, 19 de juliol del 2020

"Una TÈCNICA artesanal..."

"Impressió de fotos en monocrom"...Sabeu de què parlo?
Jo no ho coneixia i això que m'agrada molt la fotografia.
La tècnica és diu CIANOTIPIA i té un procés relativamen, senzill. Al mercat hi ha KITS amb els components essencials i també força tutorials per a consultar a la xarxa per portar-ho a terme. Però quan pots fer-ho directament amb una EXPERTA és fantàstic.

L'oportunitat d'aquest gran descobriment, per a mi, em va arribar de la mà de la meva estimada amiga MªJesús. Ella es va oferir a fer-me un taller, exclussiu, cassolà i particular, doncs jo vaig ser la seva única alumna. QUINA IL·LUSIÓ!!! i QUIN PRIVILEGI!!!

Va arribar el dia i ella, com a experta FOTÒGRAFA, va fer-ho a nivell molt professional.
Va venir super preparada, amb tots els materials i components específics.
Jo, com a una alumna molt motivada, vaig seguir el peu de la lletra tot el què em va demanar, em vaig encarregar dels materials complementaris...

Mireu un dels resultats, però no sigueu molt exigents és la meva primera PROVA. Ho tornaré a intentar...

Queda sempre en COLOR BLAU...

Les imatges d'aquesta experiència demostren que vàrem seguir tots els passos adequats:


Una vegada preparats els components, ja estàvem llestes per començar la pràctica...


 A continuació, s'havia de fer el muntatge...



I ara ens tocava d'anar a prendre el solet, mentre es produïa la gran aparició...
Les imatges en BLAU, a partir de negatius, i sense tenir un laboratori fotogràfic.
Ho vàrem aconseguir. Entenc que haig de fer més pràctica, però l'emoció de les primeres imatges és espectacular.

Ens quedava l'últim pas: passar-les per aigua...


 En total, vàrem fer dues fotografies amb aquest mètode. ..

I, per quan vulgui tornar a repetir la pràctica, ja tinc preparat part dels materials. Tot és començar...


Com ho veieu?
És entretingut, però no difícil.

Ja sabeu... el més específic és trobar els components químics: Citrat fèrric amoniacal i ferrocianur potàssic.

Us ha agradat?
A veure si us animeu ben aviat.
ENDAVANT amb aquesta experiència tan engrescadora.

diumenge, 12 de juliol del 2020

"Una PISSARRA d'IMATGES"

I qui no ha escrit en una PISSARRA durant la seva infantesa?... Aquest projecte és com un recordatori d'aquells temps,... però no és el que sembla:
                         "NI UTILITZEM GUIXOS, NI ESBORREM ESCRITS"
Us ho imagineu?
Mireu com queda al final...

I per què una PISSARRA?... perque es pot tornar a "reescriure".Intercanviant les imatges per altres es poden mostrar diferents moments amb família i així tornem a començar.

El procés ha estat el següent:
Primer calia buscar l'estructura, la base del projecte. En aquest cas, cartró de dos tipus, un d'ells fent dos marcs per poder-hi penjar les tags. I els marcs folrats amb vetllut adhesiu...
 
 I deprés calia preparar les tags amb pintures i col·locar les cordes amb les brads i així poder distribuïr-les amb les agulles...
 
 

El segon pas era preparar les TAGS amb els diferents materials i, per això, calia fer diferents provatures...

 i triar unes fotos boniques per deixar-les ben acabades...




  
 Només em quedava una cosa: posar el títol...

I ara toca la part més emocionant... veure el projecte acabat del tot:


Sabeu què?
M'ha agradat molt fer-lo.
He aprofitat que havia de renovar les fotos de la família que tinc penjades en un tauló de suro i que ja estaven descolorides i ara penjaré aquesta PISSARRA d'IMATGES. Però em sobra molt espai i, segurament en faré un altra més endavant.
Què us sembla?
Crec que sempre es poden treure idees.
Us animeu?