diumenge, 27 d’agost del 2017

Sembla un PLÀNOL !!!


Tot va començar així... amb un PLÀNOL.


En Xavier, el meu fill, anava a Japó amb el seu company de pis. Era el mes de setembre de 2010 i els meus cunyats li van regalar el "plànol" de la ciutat de Tokyo. QUINA BONA PENSADA!!!
I jo, abans de marxar, vaig fer-li unes fotos, doncs vaig veure que la seva estructura podria valer per algun projecte de futur. I així va ser.

Això sí, va passar temps i temps, però finalment el vaig fer.
Per suposat, estava dedicat a en Xavier. El títol és "De ciutat en ciutat" i el seu contingut es refereix a dos llocs molt importants per a ell: Madrid i Londres. Aquí ell hi va viure un cert temps i el vàrem anar a veure en diverses ocasions. I en el projecte queden reflectides les visites que li vàrem fer tant en Jaume com jo i, també, la Cèlia i la meva amiga Mª Jesús. D'aquesta manera vàrem poder compartir i gaudir amb ell unes quantes vivències, ja inoblidables.

Primer us deixo algunes imatges del procés. Vaig fer 4 desplegables, dos per banda i el llom el vaig fer amb vetllut adhesiu, que m'agrada molt. També vaig fer uns minis desplegables...














 I després i vaig anar afegint les fotos i el journaling i la decoració. I fins i tot es podia plegar. QUIN ÈXIT!!! Per a mi, és molt difícil aconseguir-ho, jajaja. Sempre em queda obert, perquè vaig omplint i omplint el treball i no en tinc mai prou.
I el projecte acabat aquí us el deixo...










Què us ha semblat aquest "PLÀNOL"?... segur que molt peculiar.

2 comentaris:

  1. Mes que un planol, es un super planol!. I tal com dius, UN EXIT!, pq es pot doblegar i sobretot TANCAR!! La teva idea bonissima i el resultat Ecel.lent.
    Una abraçada!
    Soc la Susi, el meu encara esta per acabar... Era d italia, t enrecordes?

    ResponElimina
  2. Recordes?... Com ens divertíem compartint noves idees. Sempre ens agradava començar projectes per nosaltres novedosos i originals.
    Bé, podem programar una nova CROP amb l'objectiu d'acabar treballs pendents, que n'hi ha uns quants, jajaja.
    Una abraçada wapíssima.

    ResponElimina