diumenge, 18 de febrer del 2018

"SEMPRE AMIGUES"

Era el mes de setembre del 2011.
Havia estat una mica allunyada de la feina amb una excedència, però també em vaig allunyar del meu taller i de l'Scrap, i  vaig dedicar-me durant un any a renovar energies, estar per la meva família i donar una forta empenta a altres projectes. Un d'ells, i per a mi el més important, va ser acompanyar i ajudar a en Jaume en la seva nova aventura a Xina.
I va passar un any i vaig tornar de nou al treball. Només arribar em van fer un nou encàrrec d'Scrap. Com sempre, em va fer MOLTÍSSIMA IL·LUSIÓ.
Un nou repte va començar per a mi. Penseu que abans de'iniciar qualsevol projecte, hi ha un treball previ molt exhaustiu.
Es necessiten les fotos, però també  saber totes les dades, concretar el text que s'hi posarà (journaling), els colors bàsics que s'han d'utilitzar, els elements que agraden o no,... Us dic de debó que al finalitzar el treball acabes coneixent a la persona.
També és important l'elecció de l'estructura, perquè pot apropar-se molt més a qui va dirigit el regal.
Quan més es reprodueix la manera de ser, segons gustos, les vivències i les expressions que es diuen cotidiànament, és més proper i més emociona.

I així vaig començar i la meva amiga Sara, la que m'havia fet l'encàrrec, em va descriure fins l'últim detall tot allò que volia que quedés expressat en l'àlbum. Vaig posar-ho tot, sense deixar-me res del què m'havia dit i quan el va veure acabat -no li vaig ensenyar abans, ja sabeu que m'agraden molt les sorpreses- li va encantar. QUINA SATISFACCIÓ!!!

Aquí us deixo unes fotos i unes breus explicacions...
1.- tapa i contraportada, enquadernat amb paper decorat i cartró
2.- l'estructura és d'un mini àlbum desplegable, però en aquest cas era força més gran.
3.- El títol era "SEMPRE AMIGUES"  es llegia començant per davant i continuant per darrere.








I després s'obria l'àlbum i hi havia butxaques a les dues bandes, tant davant com darrere...


4.- les butxaques plenes de detalls i les tags a dins amb les fotos...


5.- unes pàgines d'acetato entre mig, plenes de música...


6.- també uns desplegables que completen tot allò que volíem expressar...


   
I així va quedar!!! Espero que us hagi agradat, però veure un d'aquests treballs en directe, no té punt de comparació. Si teniu ocasió, no us ho podeu perdre. Perceps les textures, els volums, els detalls, els colors, ... i les sensacions augmenten i t'emociones.

Què? Us han agafat ganes de fer algun projecte?
Doncs endavant, segur que ho aconseguiu.


2 comentaris:

  1. És maquíssim i ple de detalls!
    Penses en tot i sempre et queden uns projectes únics!
    Susana

    ResponElimina
  2. Com pots veure l'estructura és una de les primeres que vaig aprendre, però la novetat eren les butxaques da darrere, idea teva. Sempre estàs molt aprop meu.
    Els detalls eren de la meva amiga Sara, doncs ells va ser la que em va encarregar el projecte-regal i va haver molta feina prèvia. En aquest àlbum hi havia moltíssimes vivències entre dues amigues i el meu treball va ser recollir i deixar expressades aquestes vivències amb els materials que trobés: fusta, metall, imatges impreses, ... Va ser molt laboriós, però finalment va quedar molt complet, personal i únic.
    Gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina