Llibretó de FOAMI acolorit.

Aquesta nova targeta de felicitació era una explosió de colors. BONICA I ALEGRE. Es notava que la PRIMAVERA ja havia arribat.
Era tota de Foami, amb moltes flors, cors, lletres, ... i es combinava amb dedicatòries plenes de tendresa. Això SÍ, al final, una foto de tots i totes que completava de manera més entranyable aquest "llibretó" lligat amb cinta de colors.
Què puc dir!!! Em va agradar molt.

Però això no és tot, aquest "Llibretó" em va inspirar per fer algun altre projecte. I a partir d'aquí em van agafar ganes d'experimentar amb foami, material que no havia utilitzat fins aquell moment, i hi veia moltes possibilitats, i vaig buscar idees...

Finalment, em vaig decidir per fer un "LLIGAT de FOAMI". És super senzill, però dona molt de si. Crec que poden sorgir idees molt xules, doncs el material pot treballar-se molt bé.

I aquí en teniu la mostra...

I només es necessita un gerro (o qualsevol altre suport que desitgem), un full de foami, unes tisores, eina per foradar, pistola de silicona calenta, cinta i ganes de fer alguna cosa bonica. El model és fàcil i està fet en un "plis plas".

Què hi podem posar??... Eiiii, jo ja m'he inspirat. Ara us toca a vosaltres. ÁNIM!!!

Mini àlbum ACORDIÓ

Vaig iniciar-lo quan m'acabava d'estrenar en aquest món. Era un dels projectes que més em cridava l'atenció: "Fer un ÀLBUM"; però el que no tenia clar era la necessitat de fer MAQUETES. La meva profe Jane sempre deia que havíem de fer-ne i jo no li trobava sentit, doncs el meu objectiu sempre era fer-ho per regalar i no per fer tallers.

Fins més endavant no ho vaig entendre i en vaig començar a fer per ensenyar. Són projectes que estan acabats, però falta posar-hi fotos, journaling i detalls més personalitzats.
Així que en aquesta ocasió encara no va poder ser una maqueta, ho havia de regalar SÍ o SÍ. Per tant, va ser un previ a les maquetes que faria posteriorment...

Tot plegat era molt divertit, anar pensant a qui li donaria. SÍ, és així, perqué d'això es tractava, fer-ho pensant ja amb la persona a qui anava dirigit. Calia buscar fotos, que segur havia fet, i a partir d'aquí també crear un relat de moments, vivències i tot allò que pugués ser molt personal i únic.

I ja ho havia decidit, seria per la meva estimada Carme. Temps enrere havíem fet una sortida els quatre: en Josep, la Carme, en Jaume i jo. I havia fet fotos!!! Era molt important.
Ja tenia dos dels requisits: el projecte pensat i les fotos. A partir d'aquí, podia anar fent el JOURNALING... (paraules, frases, anecdotes, ...)

Així va quedar. Era senzill, però "resultón". Com veieu un dels meus primers segells que vaig utilitzar era el que deia:"HAND MADE". Síiii, en anglès, però és el que sempre es veu en l'etiqueta de la roba, quan mirem la seva composició, i em va fer molta gràcia quan el vaig veure per  primera vegada.

En aquesta ocasió, vaig fer-ho amb la tècnica d'embossing a sobre la mateixa cartolina.

Què us sembla?

Creativa 2008

En aquesta ocasió, vaig estar atenta a la publicitat, no em podia tornar a passar com l'any anterior, i ho vaig aconseguir: FANTÀSTIC!!!
... SÍ, vaig poder fer un taller a Creativa, per tant quan va arribar el moment estava super entusiasmada i amb moltes ganes d'aprendre.

Com seria? L'única cosa de la qual estava assabentada era la tècnica a utilitzar: "L'EMBOSSING". Es tractava de donar més relleu al projecte triat.  Aquell dia vaig conèixer a la meva tercera profe, Lisa Mitchell. Quina profe més dolça i encantadora!!!
M'ho vaig passar GENIAL !!!

Em vaig apuntar a aquest taller perquè s'hi aplicava la mateixa tècnica que en el projecte de l'any anterior, que no havia pogut fer. Al final, no importava en quina estructura o sobre quin suport s'aplicaria la tècnica. Més endavant la faria servir allà a on jo volgués.
Es tractava de triar  segells, tinta de pega, pols (dit també "poudre à embosser") i pistola de calor. Hi ha moltes combinacions i possibilitats. M'ho vaig passar MOLT BÉ i no creieu que era fàcil. Cal practicar molt i molt per dominar-ho. ÀNIM!!!
I aquí us deixo els treballs que vaig realitzar en els dos tallers:

El PRIMER era un tríptic. I, a banda de treballar amb l'embossing, vaig aprendre una tècnica nova. Consistia en pintar la part de darrere d'un tros de transparència, mentre la part de davant s'hi havien aplicat diversos segells. Quedava  SUPER ORIGINAL!!! 

Ja em direu si us agrada.

I el SEGON era fer quatre  ATC, "Art Trading Card". Més endavant ja us aniré explicant en què consisteixen aquestes targetes, considerades petites obres d'art. A mi em van sorprendre molt i vaig pensar que es podien fer moltíssimes coses . Desitjo que ho trobeu tot plegat tant bonic com jo i us inspiri perqué vosaltres trobeu idees i més idees.

Us animeu?... ENDAVANT!!!

No m'ho podia creure!!!

Era veritat: "Faríem una CROP a casa".
Tot estava organitzat.
La idea va sorgir un dissabte a casa la Jane -la meva segona profe-, en una de les nostres fabuloses classes matineres. Havíem de celebrar que una de les companyes havia aprovat els examens de Protocol i havíem decidit portar pastes i cava entre tots, però jo vaig arribar tard, ja se sap amb la Renfe... i què podia fer per compensar-ho?
... 
Doncs, ja està, havia trobat la solució: vaig oferir la possibilitat de trobar-nos un altre dia a casa meva i, així aprofitaríem la trobada per fer l'acomiadament a la Jane, doncs ens havia sorprés dies enrere amb una trista notícia: Se'n tornava al seu BRASIL.

I totes van dir que sí. No m'ho podia creure. QUINA ALEGRIA!!!
Fins i tot, la Jane em va demanar si podia convidar a la Susi i jo, sense pensar-ho dues vegades, vaig dir que sí. Seríem 6 en total.
I se'ns va ocòrrer UNA GRAN IDEA: fer-li, entre totes,  un detall  SORPRESA d'Scrap , després de tot el que ella ens havia ensenyat, s'ho mereixia.

I així van començar els preparatius. Correus amunt i avall, per decidir-ho tot: colors, mesures, fotos, estructura, tapa ...  Això sí, cada una de nosaltres faríem una pàgina. Jo vaig oferir-me per fer l'embolcall. TOT EREN NERVIS.
Mentrestant, també enviavem correus per posar-nos d'acord en l'hora de trobada i aquí SÍ que hi era l'adreça de la nostra profe. La Jane estava super enganyada, perquè en realitat totes, menys ella,  ens trobaríem més d'hora per muntar l'àlbum format per totes les pàgines.
I la CROP va arribar... Eiii, quatre venien de fora, en tren i cotxe, la Susi i jo erem les úniques de Barcelona. Va ser el 15 de novembre de 2008.
I la meva pàgina ja estava preparada. Mireu-la, així va quedar... era un mini desplegable, amb tags, journaling, fotos ...

Vàrem fer el muntatge de l'àlbum ... entre totes. QUÈ BONIC ERA!!!. I quan vàrem acabar ho vam posar dins del seu embolcall, que era aquest...

Eiii, qué us sembla? Crec que va quedar molt bonic i ella es va emocionar. I una fotillo de l'àlbum acabat, fet entre totes: Susi, Bienve, Cristina, Roxana i jo mateixa.
Noies, ens va quedar XULÍSSIM. Quina coordinació!!!