Era veritat: "Faríem una CROP a casa".
Tot estava organitzat.
La idea va sorgir un dissabte a casa la Jane -la meva segona profe-, en una de les nostres fabuloses classes matineres. Havíem de celebrar que una de les companyes havia aprovat els examens de Protocol i havíem decidit portar pastes i cava entre tots, però jo vaig arribar tard, ja se sap amb la Renfe... i què podia fer per compensar-ho?
...
Doncs, ja està, havia trobat la solució: vaig oferir la possibilitat de trobar-nos un altre dia a casa meva i, així aprofitaríem la trobada per fer l'acomiadament a la Jane, doncs ens havia sorprés dies enrere amb una trista notícia: Se'n tornava al seu BRASIL.
I totes van dir que sí. No m'ho podia creure. QUINA ALEGRIA!!!
Fins i tot, la Jane em va demanar si podia convidar a la Susi i jo, sense pensar-ho dues vegades, vaig dir que sí. Seríem 6 en total.
I se'ns va ocòrrer UNA GRAN IDEA: fer-li, entre totes, un detall SORPRESA
d'Scrap , després de tot el que ella ens havia ensenyat, s'ho mereixia.
I així van començar els preparatius. Correus amunt i avall, per decidir-ho tot: colors, mesures, fotos, estructura, tapa ... Això sí, cada una de nosaltres faríem una pàgina. Jo vaig oferir-me per fer l'embolcall. TOT EREN NERVIS.
Mentrestant, també enviavem correus per posar-nos d'acord en l'hora de trobada i aquí SÍ que hi era l'adreça de la nostra profe. La Jane estava super enganyada, perquè en realitat totes, menys ella, ens trobaríem més d'hora per muntar l'àlbum format per totes les pàgines.
I la CROP va arribar... Eiii, quatre venien de fora, en tren i cotxe, la Susi i jo erem les úniques de Barcelona. Va ser el 15 de novembre de 2008.
I la meva pàgina ja estava preparada. Mireu-la, així va quedar... era un mini desplegable, amb tags, journaling, fotos ...
Vàrem fer el muntatge de l'àlbum ... entre totes. QUÈ BONIC ERA!!!. I quan vàrem acabar ho vam posar dins del seu embolcall, que era aquest...
Eiii, qué us sembla? Crec que va quedar molt bonic i ella es va emocionar. I una fotillo de l'àlbum acabat, fet entre totes: Susi, Bienve, Cristina, Roxana i jo mateixa.
Noies, ens va quedar XULÍSSIM. Quina coordinació!!!
Anna! quin gran dia! M'ha encantat recordar-lo! Només ens coneixiem d'un dia i ja em vas convidar a casa teva! Vam riure moltíssim! Quins nervis! però tot va sortir molt bé! Aquell va ser el principi... d'una GRAN AMISTAD! jajajaja!
ResponEliminaPETONETS
SUSI
Díficil oblidar-lo. Ens ho varem passar tan bé i varem riure tant. Només pensàvem: "Que no vingui encara, que no vingui encara". La Jane venia en tren, però sort que va venir en retard. Al final, tot va quedar wapíssim, però el més bo és que ens varem divertir molt en la preparació.
ResponEliminaBé, ja saps que la nostra llista de projectes en comú és SUPER LLARGA i les nostres trobades han estat i seran sempre irrepetibles.
Ets una gran amiga. Gràcies Susi.