Fins més endavant no ho vaig entendre i en vaig començar a fer per ensenyar. Són projectes que estan acabats, però falta posar-hi fotos, journaling i detalls més personalitzats.
Així que en aquesta ocasió encara no va poder ser una maqueta, ho havia de regalar SÍ o SÍ. Per tant, va ser un previ a les maquetes que faria posteriorment...
Tot plegat era molt divertit, anar pensant a qui li donaria. SÍ, és així, perqué d'això es tractava, fer-ho pensant ja amb la persona a qui anava dirigit. Calia buscar fotos, que segur havia fet, i a partir d'aquí també crear un relat de moments, vivències i tot allò que pugués ser molt personal i únic.
I ja ho havia decidit, seria per la meva estimada Carme. Temps enrere havíem fet una sortida els quatre: en Josep, la Carme, en Jaume i jo. I havia fet fotos!!! Era molt important.
Ja tenia dos dels requisits: el projecte pensat i les fotos. A partir d'aquí, podia anar fent el JOURNALING... (paraules, frases, anecdotes, ...)
Així va quedar. Era senzill, però "resultón". Com veieu un dels meus primers segells que vaig utilitzar era el que deia:"HAND MADE". Síiii, en anglès, però és el que sempre es veu en l'etiqueta de la roba, quan mirem la seva composició, i em va fer molta gràcia quan el vaig veure per primera vegada.
En aquesta ocasió, vaig fer-ho amb la tècnica d'embossing a sobre la mateixa cartolina.
Què us sembla?
Eiii!!! Per fi aconsegueixo deixar un comentari!!! He vist el regal que ens vas fer, extraordinari, tu dius senzill, per mi extraordinari. Els nostres moments compartits, un bon dia, com tots els que passem junts. No cal que siguin dies, poden ser hores. Així seguirem. 😘
ResponEliminaWapíssima, gràcies pel què dius.
ResponEliminaÉs bonic recordar aquests bons moments compartits i n'hi ha molts la veritat.
I de cada un d'ells es podria fer un projecte perquè hi ha tant per explicar, però el temps és limitat, i s'han de fer les coses pas a pas.
Una abraçada molt gran Carme.